Questa è la domanda!

Alberto (Antonio Albanese),

Questione di cuore (2009)

Cuando me afeité la cabeza perdí muchos trabajos, pero no me arrepentí. Estaba en un momento crítico de mi vida y no me gustaba nada de lo que me ocurría. Sin trabajo, con todas las puertas cerradas, con una imagen nefasta, sólo había alcanzado una meta horrorosa de la que no culpo a nadie. Mi vida se había detenido y estaba desesperada. Me afeité la cabeza y me liberé.

Blanca sale del laberinto
(Artículo sección cine El País Semanal, nº 1726)

La familia colocaría sus objetos favoritos alrededor del muerto; los juguetes del niño, el misal de la abuela. Si querían que pareciese vivo, le abrirían los ojos con una cucharilla, le sujetarían la cabeza colocando un tenedor entre la barbilla y el esternón o le atarían las manos para que pareciese que rezaba. El marido posaría un brazo sobre los hombros de su difunta, la madre acunaría al hijo sin vida. Vivos y muertos posarían juntos hasta que la imagen quedase grabada en la placa.

Retratos para la eternidad
(Artículo sección fotografía El País Semanal, nº 1719)

26. Cantava l'aucell en lo verger de l'amat, e venc l'amic, qui dix a l'aucell:

- Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor; cor en lo teu cant se representa a mos ulls mon amat. -

Llibre d'Amic e Amat (Ramon Llull, 1283)

[..] los conciertos en directo están tan pautados y tienen un ritual tan asumido que cuestiones como el bis, la de que el público coree las canciones o los saludos del artista hacen de los mismos una mecánica realmente anodina. Eso por no citar aquellos artista que por repetir repiten hasta los chistes.

¿Nada como el directo? - Luís Hidalgo
(Nativa #50 Juliol-Agost, 2008)

[...] efectivament som morts de vacances, que el temps que passam vius és microscòpic en comparació amb el temps que passarem morts. la nostra activitat natural és la mort i hem vengut de vacances a la vida. uns a mallorca, els que hem tengut sort, hotels, souvenirs i velomars. però que en definitiva l'escala de temps és tan ridícula que no ens ve de trenta o quaranta anys, o pensant-ho bé, no ens ve d'haver nascut.

[...]

segueixes en un pis d'estudiants, la dona de la teva i ja després un bebè, i quan se't munta tot molt abans d'entendre què significa, quedes penjat en l'aire i penses que la vida no és l'estat natural de les persones, que som uns morts aficionats que hem vengut a la vida de vacances però que fins que no tornem a ser morts no tornarem a tenir res solucionat, som guiris al país de la vida, som uns domingueros

El misteri de l'amor [75/183]
(Joan Miquel Oliver, Ed. empúries, 2008)

Cada hombre tiene que dar una vez el paso que le aleja de su padre, de su maestro; cada cual tiene que probar la dureza de la soledad, aunque la mayoría de los hombres aguanta poco y acaba por claudicar.

Demian (Hermann Hesse, 1919)

Una cosa es leer y otra escribir.

E.A.A. dixit

Un cambio negativo fundamental para mí es que ahora estamos mucho más en la comunicación de la frase que en la reflexión...

Javier Solana (Entrevista El País Semanal, nº 1722)

Raimón Panikkar me hizo ver que había que frenar, la ansiedad no era la mejor manera de vivir intensamente.

Javier Solana (Entrevista El País Semanal, nº 1722)

La discreción abre puertas, la curiosidad las empuja, la indiscreción las cierra.

F.M.H. dixit

Quiero ser real, de verdad.

Jonás (Abel Zamora)
La indiferencia de los armadillos
(Oscura Teatre, 2009)

Ellos tienen el dinero, pero yo tengo mi bici.

M.M.M. dixit

Sempre és així a la vida, amb els anys ho he comprovat, la quantitat de capítols que al final no passa res. Els dies tots iguals de morts de l'avorriment.

El misteri de l'amor [61/183]
(Joan Miquel Oliver, Ed. Empúries)

Pel que fa al negoci, sembla que canviem de model, però només canviem els filtres. [...] amb la digitalització el negoci de la música segueix en mans dels mateixos: que no són els artistes si no els distribuïdors. El creador segueix amb el cul a l'aire.

[...] llavors va ser la industria del disc qui els va robar el dret a una jubilació digna i aquest cop és una decisió voluntària. [...] un futur on la música serà cada cop més rica i el músic serà cada cop més pobre.

La digitalització i el futur de la música - Nando Cruz
(Nativa #50 Juliol-Agost, 2008)

No sé, tinc menys forces per estar en guerra amb les coses, és la crisi dels trenta. Vull dir, el romanticisme, la utopia i tal està molt bé però arriba un moment que no pots més, perquè es crea una esquizofrènia entre... Els catalans ja som esquizofrènics i a sobre si tu hi tens els punt romàntic... El català és esquizofrènic bàsicament perquè la realitat és una i ell en veu una altra. Jo a sobre tinc el punt aquest romàntic i amb el paisatge i tal i qual, i clar, jo m'he creat un món. Em penso que el món és d'una manera perquè vull que sigui d'una manera i arribes a confondre totalment els teus somnis amb la realitat. Això és una esquizofrènia no patològica però que crea els seus estralls. Arriba un moment que has de saber fins a quin punt pots passar el teu somni a realitat, i fins a quin punt has d'entendre que la realitat és com és i has de buscar el teu lloc sense volguer canviar les coses. Hi ha d'haver un moment a la vida en el que has d'aprendre que hi ha coses que no es poden canviar i aprendre a estimar-les com són. Per respecte també. Perquè sinó és un camí de solitud. Evidentment, si tu vius en un somni estàs caminant per un camí de solitud, i els camins de solitud comencen amb companys però s'acaben sempre sols.

Roger Mas dixit (Especial Carretera & Mantra III)

Chaos reigns

Fox, Antichrist (2009)

Aquest mp3 té una capacitat de 30 gigues que emmagatzema tota la meva música favorita. Un total de 3111 cançons, però fins que arribo a casa només em dóna temps d'escoltar-ne cinc. Com quasi tothom porto la música de la meva època gloriosa. De fet, el meu mp3 és la meva ancora i totes i cadascuna de les seves gigues pesen una tona.

Xavi Masdeu (Arròs covat, Capítol 1 Arròs a banda)

Si mates una persona, vas a la presó. Si en mates quaranta, et porten a un manicomi. Però si en mates 40.000, t’exilien amb totes les comoditats i amb un número de compte en un altre país.

Reed Brody (The dictator hunter, 2007)

Intento no pensar en lo diferentes que podrían haber sido las cosas para ellos porque ahora es demasiado tarde. Quizá fue demasiado tarde des del principio.

Narrador (Min Tanaka),
Map of the sounds of Tokyo (2009)