M'he hagut de comprar un paraigües
perquè me plouen es teus records [...]

Paraigües
(Tiu; Sopeta de brou, 2009)

Un espia freelance.

Xavier Vinader

Garbo, el espía. El hombre que salvó al mundo (2009)

Il viaggio non finisce mai. Solo i viaggiatori finiscono. E anche loro possono prolungarsi in memoria, in ricordo, in narrazione. Quando il viaggiatore si è seduto sulla sabbia della spiaggia e ha detto: "Non c'è altro da vedere", sapeva che non era vero. Bisogna vedere quel che non si è visto, vedere di nuovo quel che si è già visto, vedere in primavera quel che si è visto in estate, vedere di giorno quel che si è visto di notte, con il sole dove la prima volta pioveva, vedere le messi verdi, il frutto maturo, la pietra che ha cambiato posto, l'ombra che non c'era. Bisogna ritornare sui passi già dati, per ripeterli, e per tracciarvi a fianco nuovi cammini. Bisogna ricominciare il viaggio. Sempre. Il viaggiatore ritorna subito.

Viaggio in Portogallo

(José Saramago, 1981)

13D Consulta sobre la independència

Està d'acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?

Sí | No

Aquí la gente no ve la bici como un deporte, sino como una forma de desplazarse. [...] La clave está en los carriles bicis, cuando te sientes seguro es cuando te lanzas a subirte a una.

Allen Carstensen
(La ciudad con más bicicletas que habitantes, El País)

Human's goal is not to express empty feelings, but to arouse emotion in living neighbours.

Ezio (Babel-line)

No son precisamente datos lo que le falta a la antropología, sino más bien algo inteligente que hacer con ellos.

El antropólogo inocente [20/238]
(Nigel Barley, Anagrama, 1996)

La tasca de la falca és introduir-se, obrir camí, trencar si és precís per tal d'avançar.

Rectangle Roig Horizontal, Alfredo Ruiz
(Falla Mossén Sorell - Corona, Falles 2008)

977DT5Z6GHNG

977DT5Z6GHNG

Els petits canvis són poderosos.

Capità Enciam (Les aventures del Capità Enciam)

Ez hori bakarrik bizitza.
Bizitza bizitza da,
handiena;
kentzen duenak
kentzen du dena.

Bizitza, biztitza da

(Bernardo Atxaga, Jabier Muguruza;

 Abenduak 29, 2005)

Las parejas que tienen un delfín de color gris son las que más duran y las que se dicen las verdades de una manera más pacífica.

Albert Espinosa
(Peluches parlanchines, El Periódico de Catalunya)

Una mica de fredor és tonificant; un excés, congela.

Oasi [69/146]
(Sílvia Manzana, 1989)

Sempre que ho necessite vaig, llig poesia, i vinc.

Quan cuino, vaig i vinc. Quan treballe, vaig i vinc. Quan estic contenta, vaig i vinc. Quan estic trista vaig i vinc.

Amb la poesia vaig i vinc en tot.

Anònima dixit

People know cars don't drive themselves, typewriters don't write novels by themselves and that Rembrandt's brushes didn't paint by themselves. So why do some otherwise intelligent people think cameras drive around and make pictures all by themselves?

Your camera doesn't matter
Ken Rockwell (2009)

Questa è la domanda!

Alberto (Antonio Albanese),

Questione di cuore (2009)

Cuando me afeité la cabeza perdí muchos trabajos, pero no me arrepentí. Estaba en un momento crítico de mi vida y no me gustaba nada de lo que me ocurría. Sin trabajo, con todas las puertas cerradas, con una imagen nefasta, sólo había alcanzado una meta horrorosa de la que no culpo a nadie. Mi vida se había detenido y estaba desesperada. Me afeité la cabeza y me liberé.

Blanca sale del laberinto
(Artículo sección cine El País Semanal, nº 1726)

La familia colocaría sus objetos favoritos alrededor del muerto; los juguetes del niño, el misal de la abuela. Si querían que pareciese vivo, le abrirían los ojos con una cucharilla, le sujetarían la cabeza colocando un tenedor entre la barbilla y el esternón o le atarían las manos para que pareciese que rezaba. El marido posaría un brazo sobre los hombros de su difunta, la madre acunaría al hijo sin vida. Vivos y muertos posarían juntos hasta que la imagen quedase grabada en la placa.

Retratos para la eternidad
(Artículo sección fotografía El País Semanal, nº 1719)

26. Cantava l'aucell en lo verger de l'amat, e venc l'amic, qui dix a l'aucell:

- Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor; cor en lo teu cant se representa a mos ulls mon amat. -

Llibre d'Amic e Amat (Ramon Llull, 1283)

[..] los conciertos en directo están tan pautados y tienen un ritual tan asumido que cuestiones como el bis, la de que el público coree las canciones o los saludos del artista hacen de los mismos una mecánica realmente anodina. Eso por no citar aquellos artista que por repetir repiten hasta los chistes.

¿Nada como el directo? - Luís Hidalgo
(Nativa #50 Juliol-Agost, 2008)

[...] efectivament som morts de vacances, que el temps que passam vius és microscòpic en comparació amb el temps que passarem morts. la nostra activitat natural és la mort i hem vengut de vacances a la vida. uns a mallorca, els que hem tengut sort, hotels, souvenirs i velomars. però que en definitiva l'escala de temps és tan ridícula que no ens ve de trenta o quaranta anys, o pensant-ho bé, no ens ve d'haver nascut.

[...]

segueixes en un pis d'estudiants, la dona de la teva i ja després un bebè, i quan se't munta tot molt abans d'entendre què significa, quedes penjat en l'aire i penses que la vida no és l'estat natural de les persones, que som uns morts aficionats que hem vengut a la vida de vacances però que fins que no tornem a ser morts no tornarem a tenir res solucionat, som guiris al país de la vida, som uns domingueros

El misteri de l'amor [75/183]
(Joan Miquel Oliver, Ed. empúries, 2008)

Cada hombre tiene que dar una vez el paso que le aleja de su padre, de su maestro; cada cual tiene que probar la dureza de la soledad, aunque la mayoría de los hombres aguanta poco y acaba por claudicar.

Demian (Hermann Hesse, 1919)

Una cosa es leer y otra escribir.

E.A.A. dixit

Un cambio negativo fundamental para mí es que ahora estamos mucho más en la comunicación de la frase que en la reflexión...

Javier Solana (Entrevista El País Semanal, nº 1722)

Raimón Panikkar me hizo ver que había que frenar, la ansiedad no era la mejor manera de vivir intensamente.

Javier Solana (Entrevista El País Semanal, nº 1722)

La discreción abre puertas, la curiosidad las empuja, la indiscreción las cierra.

F.M.H. dixit

Quiero ser real, de verdad.

Jonás (Abel Zamora)
La indiferencia de los armadillos
(Oscura Teatre, 2009)

Ellos tienen el dinero, pero yo tengo mi bici.

M.M.M. dixit

Sempre és així a la vida, amb els anys ho he comprovat, la quantitat de capítols que al final no passa res. Els dies tots iguals de morts de l'avorriment.

El misteri de l'amor [61/183]
(Joan Miquel Oliver, Ed. Empúries)

Pel que fa al negoci, sembla que canviem de model, però només canviem els filtres. [...] amb la digitalització el negoci de la música segueix en mans dels mateixos: que no són els artistes si no els distribuïdors. El creador segueix amb el cul a l'aire.

[...] llavors va ser la industria del disc qui els va robar el dret a una jubilació digna i aquest cop és una decisió voluntària. [...] un futur on la música serà cada cop més rica i el músic serà cada cop més pobre.

La digitalització i el futur de la música - Nando Cruz
(Nativa #50 Juliol-Agost, 2008)

No sé, tinc menys forces per estar en guerra amb les coses, és la crisi dels trenta. Vull dir, el romanticisme, la utopia i tal està molt bé però arriba un moment que no pots més, perquè es crea una esquizofrènia entre... Els catalans ja som esquizofrènics i a sobre si tu hi tens els punt romàntic... El català és esquizofrènic bàsicament perquè la realitat és una i ell en veu una altra. Jo a sobre tinc el punt aquest romàntic i amb el paisatge i tal i qual, i clar, jo m'he creat un món. Em penso que el món és d'una manera perquè vull que sigui d'una manera i arribes a confondre totalment els teus somnis amb la realitat. Això és una esquizofrènia no patològica però que crea els seus estralls. Arriba un moment que has de saber fins a quin punt pots passar el teu somni a realitat, i fins a quin punt has d'entendre que la realitat és com és i has de buscar el teu lloc sense volguer canviar les coses. Hi ha d'haver un moment a la vida en el que has d'aprendre que hi ha coses que no es poden canviar i aprendre a estimar-les com són. Per respecte també. Perquè sinó és un camí de solitud. Evidentment, si tu vius en un somni estàs caminant per un camí de solitud, i els camins de solitud comencen amb companys però s'acaben sempre sols.

Roger Mas dixit (Especial Carretera & Mantra III)

Chaos reigns

Fox, Antichrist (2009)

Aquest mp3 té una capacitat de 30 gigues que emmagatzema tota la meva música favorita. Un total de 3111 cançons, però fins que arribo a casa només em dóna temps d'escoltar-ne cinc. Com quasi tothom porto la música de la meva època gloriosa. De fet, el meu mp3 és la meva ancora i totes i cadascuna de les seves gigues pesen una tona.

Xavi Masdeu (Arròs covat, Capítol 1 Arròs a banda)

Si mates una persona, vas a la presó. Si en mates quaranta, et porten a un manicomi. Però si en mates 40.000, t’exilien amb totes les comoditats i amb un número de compte en un altre país.

Reed Brody (The dictator hunter, 2007)

Intento no pensar en lo diferentes que podrían haber sido las cosas para ellos porque ahora es demasiado tarde. Quizá fue demasiado tarde des del principio.

Narrador (Min Tanaka),
Map of the sounds of Tokyo (2009)

El silencio de un cementerio en verano es como ningún otro silencio del mundo. Nunca rompimos ese silencio.

Narrador (Min Tanaka),
Map of the sounds of Tokyo (2009)

El minimalismo culinario no es más que un estucado estomacal.

E.A.A. dixit

Nativa: Quin és el futur de la música amb la digitalització?
(((j))): El coneixement. La tria. L'empatx.

Nativa (#50 Juliol-Agost, 2008)

We can't solve problems using the same kind of thinking we used when we created them.

Albert Einstein

La estructura dramática del film se basa en dos pensamientos del literato oriental: pronto descubrí que la vida consta de dos elementos contradictorios: uno era las palabras, que pueden cambiar el mundo, y el otro era el propio mundo, que nada tiene que ver con las palabras (...). He escuchado con frecuencia que la espada y la pluma en el Japón siguen el mismo derrotero. Lo cierto es que sólo se juntan en el momento de la muerte. 

Una vida en cuatro capítulos narrada de la siguiente manera: La belleza, con fragmentos de la novela El pabellón de oro; El arte, con extractos de La casa de Tokyo; La acción, con la novela Caballos desbocados; La armonía entre la pluma y la espada (lema samurai).

Antonio José Navarro (Entre el cielo y el infierno,
Dirigido, Septiembre 1998)

Todos sabemos que si la secuencia chico conoce a chica es lluviosa, hay lío. Pero si hay sol, el resultado es platónico.

Woody Allen (En los dominios londinenses de Woody, El País)

En la vida he aprendido que los demás viven de mi.

E.A.C. dixit

MicroRNAs are small stars in the genome galaxy.

MicroRNAs represent new stars in the gene regulation galaxy.

Cinzia Sevignani et al.
(Mammalian microRNAs: a small world for fine-tuning gene expression,
Mammalian Genome, March 2006)

Su fantasía era que en el momento de su muerte, todas sus contradicciones se desvanecerían. [...] Cuando se mata, en su maletín tiene una katana y un cepillo. Su idea era abrirse el estómago, sacar sus tripas, agarrar el cepillo, mojarlo en sangre y escribir un poema. Así de loco estaba. En el momento de su muerte quería que el lápiz y la espada, la poesía y la acción, el arte y la vida fueran una misma cosa. Era su última pieza de teatro, que había estado ensayando durante años.

Paul Schrader (entrevista Antonio Weinrichter,
Cahiers du cinéma España)

Si no tens temps és que no t'interessa. No hi ha ningú que hagi faltat mai a una ocasió d'una cita d'amor perquè no tingués temps.

Has de tenir una certa vida interior.

Si estàs en pau amb el món podràs suportar el seu soroll.

Joan Margarit dixit (La Segona Hora, RAC1)