No et fixes en els defectes dels altres fins que no els mires, i na Cati és una mica miop. Jo també. Si almanco fóssim capaces d'enamorar-nos, seríem cegues i no veuríem els defectes de ningú. Però només som miops, i quan algú se'ns acosta, o ens acostam a algú més del compte, ho veiem tot. Amb massa claredat. Tan nítidament que no ho podem suportar. I l'hem d'apartar, no només la mirada, sinó la vida sencera.

Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys [169/226]

(Llucia Ramis, labutxaca, 2010)