Vaig enamorar-me'n quan interpretà l'Arabesque número I de Debussy en un restaurant on vaig anar a sopar amb un d'aquells homes que no has vist mai a la llum del dia. Coneixia la versió psicodèlica d'Isao Tomita, perquè era la sintonia d'un programa que veia de petita en tornar del col·legi, Planeta imaginari, i que no havia tornat a escoltar mai més.

Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys [35-36/226]

(Llucia Ramis, labutxaca, 2010)