El Pepe va pensar que la guerra devia ser una malaltia que no es curava amb aigua de camamilla, ni amb brou de serp, ni tan sols amb l'escalfor del pit de la pell d'un gat negre acabat d'escorxar, però també va donar per suposat que si la patia es lliuraria d'anar a l'escola per una bona temporada. Així, doncs, aquell dia, va pensar que la guerra potser no era tan dolenta com l'àvia li volia fer creure.

Temps d'armes als ulls d'un innocent (Jordi Cardona)

La Lluna en un Cove núm.11