8/11/09


Sempre que ho necessite vaig, llig poesia, i vinc.
Quan cuino, vaig i vinc. Quan treballe, vaig i vinc. Quan estic contenta, vaig i vinc. Quan estic trista vaig i vinc.
Amb la poesia vaig i vinc en tot.

Anònima dixit


2 comentarios:

  1. ¿És cert que anem i venim o són imaginacions nostres, perquè sempre som a un mateix punt?

    ResponderEliminar
  2. Bé, en aquest cas aquesta dona volia dir que fons quina fos la seva situació vital sempre la celebra o l'arregla amb poesia. Sortint del punt on està, reconfortant-se amb poesia i tornant al seu punt. Una abraçada Manel.

    ResponderEliminar