No sé, tinc menys forces per estar en guerra amb les coses, és la crisi dels trenta. Vull dir, el romanticisme, la utopia i tal està molt bé però arriba un moment que no pots més, perquè es crea una esquizofrènia entre... Els catalans ja som esquizofrènics i a sobre si tu hi tens els punt romàntic... El català és esquizofrènic bàsicament perquè la realitat és una i ell en veu una altra. Jo a sobre tinc el punt aquest romàntic i amb el paisatge i tal i qual, i clar, jo m'he creat un món. Em penso que el món és d'una manera perquè vull que sigui d'una manera i arribes a confondre totalment els teus somnis amb la realitat. Això és una esquizofrènia no patològica però que crea els seus estralls. Arriba un moment que has de saber fins a quin punt pots passar el teu somni a realitat, i fins a quin punt has d'entendre que la realitat és com és i has de buscar el teu lloc sense volguer canviar les coses. Hi ha d'haver un moment a la vida en el que has d'aprendre que hi ha coses que no es poden canviar i aprendre a estimar-les com són. Per respecte també. Perquè sinó és un camí de solitud. Evidentment, si tu vius en un somni estàs caminant per un camí de solitud, i els camins de solitud comencen amb companys però s'acaben sempre sols.

Roger Mas dixit (Especial Carretera & Mantra III)