Ja no sóc uns jove promesa. Fins i tot les estrelles de cinema, de la música i de l'esport són més joves que jo [...] Cada vegada que algú apareix en portada (un actor, un esportista, una model), mir quina edat té. Supòs que hi ha una època en la qual aspires a ser com ells. I després només cal assumir que no ho seràs mai.

Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys [162/226]

(Llucia Ramis, labutxaca, 2010)

[...]  la aventura es la vida: no te enteras de cómo va y el orden te ayuda a entenderla.

David Carabén

("La aventura es la vida y el orden
te ayuda a entenderla", El País)

Tots treballam envoltats de subnormals incapaços! Tots tenim sostres de vidre que ens impedeixin anar més enllà! Aquesta societat venera la mediocritat per damunt de la professionalitat perquè la mediocritat és més fàcil de dominar. La mediocritat no fa por.

Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys [185/226]

(Llucia Ramis, labutxaca, 2010)

Entonces me di cuenta que estaba bien eso de besar a otras personas.

C.L. dixit

- Jenny: Maybe our lives are always going to end up with pony essays. Or housework. And yes, maybe we'll go up to Oxford. But if we're all going to die the moment we graduate, maybe it's what we do before that counts.

- Miss Stubbs: I'm sorry you think I'm dead.

- Jenny: I don't think you're dead. But...

Jenny (Carey Mulligan) & Miss Stubbs (Olivia Williams)

An education (2008)

-Un disperso: Ella era una persona tan dispersa que pasaron años hasta que la conocí.

C.d.D. dixit

[...] l’únic que havia fet era passar del jo al nosaltres per dissimular.

Roger Mas

(Roger Mas: “Sense la bogeria 

la vida no té sentit”, Avui.cat)

Quizás en algún momento solto una barbariedad.

E.B. dixit

No et fixes en els defectes dels altres fins que no els mires, i na Cati és una mica miop. Jo també. Si almanco fóssim capaces d'enamorar-nos, seríem cegues i no veuríem els defectes de ningú. Però només som miops, i quan algú se'ns acosta, o ens acostam a algú més del compte, ho veiem tot. Amb massa claredat. Tan nítidament que no ho podem suportar. I l'hem d'apartar, no només la mirada, sinó la vida sencera.

Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys [169/226]

(Llucia Ramis, labutxaca, 2010)

- Tia, ets una postcínica de l'hòstia.

Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys [206/226]

(Llucia Ramis, labutxaca, 2010)

[...] ens moriríem de gana, però ens alimentaríem d'amor.

Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys [202/226]

(Llucia Ramis, labutxaca, 2010)

But only one is a wanderer, two together are always going somewhere.

Madeleine (Kim Novak)

Vertigo (1958)